■ cabell

Compareu: l’acc. 1 1 amb pèl 1 1
Etimologia: del ll. capĭllus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. anatomia i antropologia física Cadascun dels pèls, propis de l’espècie humana, que surten en la pell del crani, dita cuir cabellut.
    2. Conjunt dels cabells. Tallar-se el cabell. Cabell castany, ros, blanc.
    3. agafar (o prendre) (una cosa) per la punta dels cabells Considerar versemblant una cosa basant-se en punts de vista molt relatius.
    4. estar amb els cabells de punta (o drets) Estar espaordit en una gran manera.
    5. estirar-se els cabells figuradament Penedir-se en alt grau d’haver fet alguna cosa.
    6. fer posar els cabells de punta (a algú) Esborronar-lo.
    7. fer sortir els cabells blancs figuradament Fer passar penes, provar la paciència.
    8. mata de cabells Cabellera.
  2. plural botànica Cuscuta.
  3. cabell d’àngel
    1. Denominació aplicada a diversos productes, plantes, etc., que presenten una estructura filamentosa.
    2. alimentació, indústries alimentàries Confitura feta dels filaments d’algunes espècies de carbasses.
    3. alimentació, indústries alimentàries Fideus de cabell d’àngel. Pasta, escudella, de cabell d’àngel.
  4. cabells d’àngel decoració pluja 2 2.