■ butxaca

Etimologia: probablement del fr. ant. bouge ‘sac de cuiro’ o l’oc. bolja ‘bosseta’, amb la terminació -aca atribuïble al pl. basc -ac tingut per singular (v. buirac) 1a font: 1387
    femení
    1. antigament Bosseta de tela, de cuir, etc., per a portar-hi diners o altres coses.
    2. Cadascuna de les cavitats d’una peça de vestir, d’una cartera, etc., destinades a portar-hi objectes d’ús ordinari i freqüent (mocador, rellotge, diners, etc.). Anar amb les mans a les butxaques.
    3. de butxaca locució adjectiva Fet per a ésser dut a la butxaca. Transistor de butxaca.
    4. de butxaca locució adjectiva per analogia D’unes dimensions més petites que els altres exemplars del seu gènere. Un submarí de butxaca.
  2. figuradament
    1. Bossa o cabals d’algú. Pagar cadascú de la seva butxaca.
    2. anar prim de butxaca Estar, circumstancialment, mancat de diners.
    3. escurar la butxaca (a algú) Prendre-li els diners o bé fer-los-hi despendre.
    4. gratar-se la butxaca Despendre diners.
    5. no ficar-se res a la butxaca No treure cap profit d’una cosa.
    6. omplir-se les butxaques Enriquir-se.
    7. tenir la butxaca foradada Ésser malgastador.
  3. figuradament
    1. riure per les butxaques Riure molt.
    2. tenir (una cosa) a la butxaca Tenir-la feta, acabada, haver-la aconseguida.
    3. tenir (alguna cosa) a la butxaca Tenir-la fora de l’abast d’altri, en lloc segur per al posseïdor.
    4. tenir (algú) ficat a la butxaca Tenir-lo a la seva disposició, fer-ne el que hom vol.