■ butaca

Etimologia: del cast. butaca, i aquest, del cumanagoto (dialecte carib de Veneçuela) putaka ‘seient’ 1a font: 1858
    femení
  1. mobiliari
    1. Cadira de braços de dimensions superiors a les normals, generalment encoixinada i amb el respatller inclinat endarrere.
    2. butaca d’orelles Butaca de respatller alt que presenta a banda i banda amples vores encoixinades que permeten de recolzar-hi el cap.
  2. espectacles
    1. Cadascun dels seients de les sales d’espectacles disposats en files o rengleres.
    2. per extensió Plaça d’una sala d’espectacles. Comprar tres butaques per a la funció de la nit.
    3. pati de butaques Platea (d’un teatre, d’un cinema, etc.).