■ burxar

Etimologia: potser alteració de l’ant. bursar ‘agullonar, empènyer bruscament’ (d’un ll. vg. *burtiare o *burciare, la mateixa arrel de aürtar) per influx de punxar 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Punxar amb la burxa o amb qualsevol instrument o arma de punxa.
  2. Remenar (el foc) amb la burxa.
  3. per extensió Furgar, remenar (alguna cosa) interiorment. Ha burxat el transistor i l’ha acabat d’espatllar del tot.
  4. figuradament
    1. Incitar (algú) a descobrir, a revelar, quelcom. Hem burxat l’entrenador però no ens ha volgut dir qui jugarà al vespre.
    2. Agullonar, atiar.