■ burro

Etimologia: del cast. burro, der. retrògrad de burrico o borrico, que prové del ll. vg. i td. burrīcus (més bé *burriccus) ‘cavall petit’ 1a font: s. XVI
  1. masculí
    1. zoologia Ase mascle.
    2. el burro (o el burro del traginer sempre) va davant figuradament L’ase va davant.
  2. masculí Escalfallits.
  3. figuradament
    1. adjectiu i masculí Estúpid, que obra irracionalment.
    2. adjectiu per extensió Quin accident tan burro!
    3. masculí Home que va molt carregat o que fa treballs feixucs.
  4. masculí arts gràfiques Artefacte d’enquadernació, consistent en dues barres quadrades de fusta entre les quals es premsa, per mitjà de dos cargols, el llibre que s’està relligant.
  5. masculí ictiologia
    1. Gobi.
    2. burro bramador Ase mossegaire.
  6. masculí jocs d’entreteniment
    1. Joc de cartes en què, en el cas que un dels jugadors no faci cap basa, aquest (a qui hom diu que ha estat fet burro) ha de pagar dels seus diners els guanyadors de les bases.
    2. Variant del joc anterior en què és fet burro el qui no arriba a fer dues bases.
  7. masculí marina, marítim Conjunt de l’orsapop i el davant.
  8. masculí oficis manuals
    1. En diversos oficis, l’eina de mà més pesada de fer anar.
    2. Tub de fusta colzat que en l’antiga farga catalana conduïa l’aire de la caixa de vents a la tovera.
  9. masculí tecnologia Roda de certs mecanismes que mou totes les altres.
  10. masculí indústria tèxtil Cadascuna de les dues barres que van de bancada a bancada en la part inferior del teler de vetes.
  11. masculí transports Carro sense baranes i amb les rodes petites i robustes que serveix per a traginar coses molt feixugues.