■ burla

Etimologia: d’origen incert, possiblement preromà hispànic, potser diferenciació del mot ll. td. burra ‘borra; minúcia, fotesa’, essent una burla una banalització o menysvaloració d’una cosa o una persona 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
  1. Acció de burlar-se. Prendre’s una cosa a burla.
  2. fer burla (d’algú o alguna cosa) Burlar-se’n.