■ bufa2

Etimologia: de bufar
    femení
  1. Bufeta.
    1. Bossa que fa la roba.
    2. fusteria Bòfega formada en una fullola per una aplacada imperfecta; bufat.
  3. dialectal globus 2.
  4. col·loquialment Embriaguesa. Agafar una bufa.
  5. Llufa, ventositat.
  6. art
    1. Recipient per a contenir colors a l’oli utilitzat a partir del Renaixement fins a mitjan segle XIX.
    2. Sac espermàtic de be, xopat d’aigua, que, posat com a funda d’un pinzell, serveix per a allisar, uniformar i unir pinzellades i matisos de la pintura a l’oli quan encara és tendra.
  7. bufa del diable botànica
    1. Bolet gasteromicet de l’ordre de les licoperdals (Lycoperdon giganteum), sovint molt gros, de carpòfor globulós, blanc, i sense peu.
    2. Pet de llop gros.
  8. bufa del dimoni botànica
    1. Pota de cavall.
    2. Pet de llop.



    9. Vegeu també:
    bufa1