■ brut | bruta

Etimologia: del ll. vg. *brūttus, -a, -um, forma intensiva del cl. brutus ‘estúpid, brutal’; el pas semàntic de ‘irracional’ a ‘mancat de netedat’ no es produí fins al s. XV 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Irracional (aplicat a les bèsties). Bèsties brutes.
    2. masculí Bèstia, animal irracional.
    3. masculí antigament Home en la seva condició d’animal.
    1. adjectiu Dit d’aquelles substàncies que es conserven en l’estat natural sense haver sofert cap modificació i dels productes industrials que no han estat purificats o refinats. Petroli brut. Diamant brut. Alcohol brut.
    2. art brut art Expressió artística de caràcter espontani creada per infants, malalts mentals o persones sense formació, al marge dels ambients culturals, que no té com a finalitat el benefici econòmic ni el reconeixement artístic o social.
    3. en brut locució adjectiva Brut 2 1. Diamant en brut. Sucre en brut.
    4. en brut locució adjectiva i locució adverbial Sense elaborar definitivament. Primer feu-ho en brut, que ja ho passarem en net.
    5. pes brut (d’una mercaderia) [abreviatura p. b.] Pes que fa ensems amb la tara.
    6. producte (o guany, etc.) brut Producte, guany, etc., sense deducció del que cal rebaixar.
  3. adjectiu
    1. Mancat de netedat, sutze. Portar la cara bruta. Anar brut. Quina gent més bruta!
    2. color brut Color no pur, amb barreja de gris o negre. Un groc brut.
    3. roba bruta Roba per rentar.
  4. adjectiu Que conté un focus d’infecció. Llatzeret brut.
  5. figuradament
    1. adjectiu Contrari a la decència, a l’honestedat. Intencions brutes. Negoci brut.
    2. adverbi De manera bruta.
    3. jugar brut Jugar, actuar, amb trampes, amb trucs il·lícits.
    4. parlar brut Parlar obscenament.
  6. adjectiu enologia Dit del vi escumós al qual, després de l’operació de degollar, hom no ha afegit sinó vi de la mateixa mena.
  7. masculí plural indústria tèxtil Peça de roba que en la màquina d’estampar acompanya el teixit que hom estampa per tal d’evitar que s’embruti.