■ bru | bruna

Etimologia: del germ. fràncic *brun, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí
    1. De color terrós fosc amb un matís rogenc. Os bru. Els camises brunes. Cabells bruns.
    2. Dit del color obscur o negrós. La Verge Bruna.
  2. adjectiu antropologia física Dit de l’individu de cabell bru i pell rica en pigment, especialment si pertany al grup leucoderm.
  3. adjectiu numismàtica Dit de la moneda de baixa llei.