■ brosta

Etimologia: d’origen incert, probablement preromà, potser d’una base indoeuropea brst-, brost-, no estranya al cèlt., o una altra llengua afí, d’un significat semblant al de ‘brosta’ 1a font: 1832
    femení
    1. Part tendra, conjunt dels brots i les branquetes novelles, d’un arbre o un arbust.
    2. per extensió Fullatge.
  2. Ull, brot.