■ brollar2

Homòfon: brullar
Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. vg. gàl·lic brŏgĭlos ‘clos de plantes’, der. del cèlt., aplicat en cat. a líquids per influx de borbollar, bombolla, bullir 1a font: s. XIII
    verb intransitiu
    1. Sortir de terra l’aigua, especialment amb una certa impetuositat, formant broll.
    2. per extensió Sortir amb força un fluid (líquid o gas) del lloc on és contingut.
  2. Sortir de terra creixent. Brollar els sembrats.
  3. figuradament Produir-se sobtosament, sorgir.



    4. Vegeu també:
    brollar1