■ bri

Homòfon: brie
Etimologia: d’un cèlt. sorgit d’un protocèltic *breino- (gàl·lic *brino) 1a font: 1295
    masculí
  1. Trosset solt d’un filament o cos petit de forma anàloga. Brins de seda.
  2. Fibra de la carn, de la fusta, etc.
  3. figuradament Quantitat molt petita d’alguna cosa. No tenir un bri d’enteniment.
  4. botànica
    1. Cadascuna de les tiges primes i llargues que arrenquen de l’arrel en plantes com les gramínies, el cànem, etc.
    2. Estam. Bri de safrà.
    3. dialectal Asprella.
    4. per extensió Un bri de palla.
  5. indústria tèxtil
    1. Segons la classificació dels corders, fibra de cànem de primera qualitat.
    2. Antic teixit a la plana de cànem cru emprat per a fer llençols.
    3. Teixit de lli d’una gran qualitat.
    4. Fil elemental de seda tal com es desenrotlla del capoll.