bregar

Accessory
Etimologia: del gòtic brikan ‘trencar’ (cf. bergada, bergant) 1a font: s. XIV
Body
    verb
  1. intransitiu Lluitar per obtenir quelcom, per sortir amb la seva. Haver de bregar molt per triomfar. Bregar amb la mainada.
  2. transitiu Maurar la roba amb les mans perquè el sabó hi penetri.
  3. transitiu indústria tèxtil Separar la riscla o canemuixa de les fibres de cànem o de lli.