■ brea

Partició sil·làbica: bre_a
Etimologia: del cast. brea, íd. 1a font: 1840
    femení
  1. química industrial Substància viscosa de color roig negrenc, bastant densa, obtinguda per destil·lació de la fusta, del carbó mineral i d’altres substàncies orgàniques i especialment com a residu de la destil·lació del quitrà.
  2. construcció naval Mescla de brea, pega, seu i oli emprada per a calafatar i pintar fustes i eixàrcies.