■ braça

Etimologia: del ll. brachia, plural neutre de brachium, que en cat. ant. tingué el sentit de ‘a pes de braços’ i després passà a tenir el de mesura de longitud o fondària 1a font: s. XIII, Vides
    femení
  1. esports Estil de natació, el més elemental de tots, la pràctica del qual exigeix que tot el cos, llevat el cap, resti submergit horitzontalment.
  2. marina, marítim i metrologia
    1. Mesura de longitud que originàriament era la distància des de l’extrem d’una mà fins a l’extrem de l’altra, amb els braços en creu.
    2. Mesura itinerària equivalent a 1/1 200 de la milla.
  3. marina, marítim Cap que, ferm al penol d’una verga o passant per un bossell que és fix al penol o en un braçalot, serveix per a bracejar-la.
  4. de molta braça De molta força.
  5. tenir braça Tenir bon braç, ésser forcegut.