■ botiga

Etimologia: del gr. bizantí apothḗkē ‘dipòsit, magatzem’, llatinitzat en apotica a causa de la pronúncia grega itacista apothíki 1a font: 1203
    femení
  1. Peça a pla terreny que dona al carrer, on hom ven a la menuda un article o diversos. Tenir botiga de robes. Posar botiga, parar botiga.
  2. economia
    1. Establiment mercantil per a la venda directa a la menuda.
    2. botiga a l’abast (o de conveniència) Establiment comercial la superfície de venda del qual és superior a 500 m2, obert al públic almenys durant divuit hores el dia, en què hom distribueix llibres, diaris, revistes, productes d’alimentació, discs, vídeos, joguines, regals i articles diversos.
    3. botiga lliure d’imposts Botiga situada a la zona internacional d’un aeroport o d’un port on hom ofereix als viatgers productes francs d’imposts, especialment begudes alcohòliques, tabac, perfums i articles de regal.
  3. per extensió història Obrador on el menestral venia també la seva producció.
  4. per extensió Mercaderies que hi ha en una botiga. Traspassen el local i tota la botiga.
    1. Celler que no és sota terra o sota volta.
    2. Dependència de la planta baixa d’un mas on hom guarda queviures i algunes eines.
  6. Barraca per a guardar eines o ormeigs.
  7. indústria surera Fàbrica de taps.