■ botí1

Homòfon: botir
Etimologia: del fr. butin, íd., i aquest del baix al. mitjà bûte ‘repartiment’ 1a font: 1398
    masculí
  1. Objectes de valor (armes, diners, bestiar, etc.) que hom agafa com a profit d’una victòria, d’una empresa reeixida, etc.
  2. dret internacional Béns mobles pertanyents a l’estat enemic que l’estat bel·ligerant fa seus.



    3. Vegeu també:
    botí2