■ borm

Etimologia: probablement ll. mŏrbus ‘malaltia’, amb metàtesi en *bormu 1a font: c. 1390, Torcimany
    masculí
  1. veterinària Malaltia contagiosa dels cavalls, els ases, els muls, etc., produïda pel bacteri Actinobacillus mallei, caracteritzada per la inflamació i el fluix de la membrana pituïtària; pot ésser transmesa a gossos, cabres, ovelles i àdhuc a l’home.
  2. zoologia
    1. Medusa.
    2. borm blau Cnidari pelàgic de l’ordre de les discomeduses (Rhizostoma pulmo), d’ombrel·la en forma de cúpula, de color blanquinós o groguenc amb la vora perifèrica blavosa.
    3. borm de vela Gènere de cnidaris pelàgics de l’ordre dels sifonòfors (Physalia sp), d’un gran poder urticant, que suren en les mars càlides i temperades i són arrossegats pels corrents.