■ bolcar

Homòfon: volcà
Etimologia: del ll. vg. *volvicare ‘embolcar, capgirar’ 1a font: 1280, Llull
    verb
  1. transitiu Posar els bolquers, vestir (un infant de bolquers).
    1. transitiu Tombar a un costat (un recipient, un vehicle). Bolcà el cistell d’una revolada.
    2. pronominal Això no té gaire estabilitat i es bolca fàcilment.
  3. intransitiu
    1. Tombar-se i caure de costat un vehicle. Ha bolcat un camió de taronges.
    2. Sofrir una bolcada el qui va en un vehicle. Vam bolcar en un revolt.
  4. pronominal Rebolcar-se.
  5. pronominal Lliurar-se totalment; abocar-se. Tot el poble es va bolcar a recollir diners per als damnificats. Està totalment bolcat en els estudis.