■ boixac

Partició sil·làbica: boi_xac
Etimologia: de gojat2, per equivalència acústica g=b, amb canvi de -t en -c degut a l’alternança freqüent t/c en posició final
    masculí botànica
    1. Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Calendula arvensis), de fulles lanceolades, de capítols mitjans, grocs o de color de carbassa, i de fruits en aqueni, tots molt arquejats.
    2. boixac de jardí Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes (Calendula officinalis), de capítols grossos, amb lígules radiades d’un color groc taronja i aquenis encorbats en forma de barqueta.
  2. Flor del boixac.