■ boira

Partició sil·làbica: boi_ra
Etimologia: del ll. borĕas, i aquest, del gr. boréãs ‘vent del nord’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. meteorologia
    1. Fenomen atmosfèric que es produeix quan una porció d’aire, d’extensió més o menys gran, porta en suspensió partícules d’aigua, provinents de la condensació del vapor de l’atmosfera, en densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a un quilòmetre. Fa una boira molt espessa.
    2. boira baixa (o terrera, o plana, o assolada, o aterrada) Boira de radiació de baix nivell que es forma particularment a les valls.
    3. boira encelada Capa de boira que no és en contacte amb el sòl.
    4. boira pixanera (o ploranera, o roïnera, o de borra) Boira de la qual cau una precipitació apreciable en forma de gotes finíssimes.
  2. anar a escampar la boira figuradament Sortir d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o foragitat per algú a qui hom fa nosa.