■ boia

Partició sil·làbica: bo_ia
Etimologia: del cast. boya, d’una forma ant. o dial. del fr. bouée, íd., possiblement provinent del fràncic *baukan ‘senyal, boia’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. marina, marítim Cos flotant fermat a un extrem d’un cap, d’una cadena o d’un cable que és fixat per l’altre extrem al fons de la mar mitjançant una àncora o un cos mort.
  2. tecnologia Cos flotant emprat per a indicar el nivell del líquid en un dipòsit o per a mantenir-lo constant.