■ bocí

Etimologia: del ll. vg. *buccīnum, der. de bŭcca ‘boca botida’ 1a font: 1275, Llull
    masculí
    1. Tros (de menjar), un poc (de menjar). Sucar bocins de pa. Un bocí de formatge.
    2. usat absolutament Un poc de menjar. Menjar un bocí per berenar.
    3. agradar-li (a algú) els bons bocins Agradar-li els talls molt selectes.
    4. bocí de mal empassar (o de mal pair) figuradament Qüestió difícil, desagradable.
    1. Tros d’un sòlid trencat, tallat, etc.
    2. fer bocins (una cosa o d’una cosa) Trencar-la en bocins.
  3. Tros de camí. Fins a casa hi ha un bon bocí.
  4. donar mal bocí folklore Segons una certa superstició, influir damunt una altra persona pel fet d’haver-li lliurat algun objecte de propietats màgiques.