boc2

Accessory
Etimologia: d’origen preromà, possiblement d’una base cèlt. *bucco-, com en altres llengües romàniques i germàniques 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. zoologia Cabra mascle; cabró.
  2. adoberia Pell de boc.
  3. boc de Biterna folklore Nom amb què era designat el dimoni als Països Catalans segons una creença medieval.
  4. boc expiatori (o boc emissari)
    1. judaisme Boc que era enviat al desert després d’haver estat carregat amb les iniquitats del poble.
    2. figuradament Víctima expiatòria, persona damunt la qual hom carrega les culpes dels altres.


  5. Vegeu també:
    boc1