■ boà

Partició sil·làbica: bo_à
Etimologia: del fr. boa, íd., aplicat a un abrigall enroscat al coll com una serp boa, amb conservació del mateix accent francès del mot
masculí [plural boàs] Abrigall de pell, de plomes, etc., en forma de serpent que les dones porten entorn del coll.