■ blocar

Etimologia: del fr. bloquer ‘fer un bloc’ (v. bloc)
    verb
  1. transitiu Aïllar (una ciutat, una regió, un port, etc.) privant-los de tota mena de comunicació amb l’exterior. Les forces enemigues blocaren la ciutat. La neu ha blocat el refugi.
  2. transitiu per extensió
    1. Aturar, immobilitzar. Blocar crèdits. Blocar una màquina.
    2. esports El porter, aturar (la pilota) amb les mans o els braços, subjectant-la fortament contra el cos.
    3. esports Un boxador, aturar (un cop) interposant una part poc sensible del cos entre una altra de més sensible i el guant de l’adversari.
  3. pronominal
    1. Immobilitzar-se una peça, un mecanisme. El volant s’ha blocat.
    2. figuradament No ésser, algú, capaç de reaccionar. Davant dels grans problemes es bloca.