■ bloc

Homòfon: blog
Etimologia: del fr. bloc, íd., i aquest del neerlandès blok ‘tronc tallat’ 1a font: 1905
    masculí
  1. Massa gran de matèria sòlida, molt compacta i pesant, generalment de límits externs ben definits. Un bloc de marbre. Grans blocs de metall. Un bloc d’una escullera.
    1. Reunió de coses considerades com formant una massa única.
    2. bloc de paper (o simplement bloc) Llibreta de la qual hom pot arrencar els fulls fàcilment. Un bloc quadriculat, amb espiral. Un calendari de bloc.
  3. figuradament Grup de persones o d’entitats unides ideològicament per a una finalitat comuna, coalició. El bloc socialista.
  4. electrònica Conjunt d’elements que constitueixen una part compacta d’un aparell electrònic. Bloc amplificador. Bloc de sintonia.
  5. informàtica
    1. Grup de mots, caràcters, o en general enregistraments, que a l’hora de fer una transferència de dades són tractats com una unitat.
    2. En certs llenguatges de programació, agrupació de sentències que actuen com una unitat.
    3. Element que representa un subsistema del diagrama de blocs sense entrar en els seus detalls constitutius.
  6. bloc de cases [abreviatura bl.] urbanisme Conjunt d’edificis contigus (amb parets mitgeres o comunes) que, disposats segons unes alineacions preestablertes, constitueixen una illa urbana.
  7. bloc de pisos [abreviatura bl.] urbanisme Edificació constituïda per molts habitatges configurats interiorment i repartits segons un tipus o diversos, que exteriorment presenten forma regular i unitària.
  8. bloc erràtic geomorfologia Roca de grans dimensions arrencada dels flancs d’una vall glacial per una glacera, transportada per aquesta i abandonada molt lluny de l’indret de procedència.
  9. en bloc locució adverbial En conjunt, globalment.