■ bleda

Etimologia: del ll. *bleta, del ll. beta alterat per encreuament amb blĭta, pl. de blĭtum ‘blet’, planta semblant 1a font: 1371
  1. femení
    1. horticultura Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies (Beta vulgaris var cicla), de grosses fulles glabres, lluents i ondulades, fent roseta basal.
    2. plural Les fulles de la bleda, que es mengen com a verdura. Patates amb bledes.
    3. bleda borda botànica Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies (Beta vulgaris), de tiges ajagudes i esteses radialment i de flors agrupades en panícula de glomèruls.
    4. bleda boscana botànica Bleda borda.
    5. bleda xinesa horticultura Hortalissa de la família de les crucíferes (Brassica campestris var chinensis), originària de l’Àsia, de fulles oblongues de color verd fosc, disposades lliurement en forma de copa oberta, amb el pecíol blanc i molt desenvolupat, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa.
  2. figuradament
    1. adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona no gens espavilada, mancada de vigor, de tremp. No en farem res, de tu: ets un bleda acabat.
    2. bleda assolellada col·loquialment Persona molt fleuma.