■ ble

Etimologia: probablement d’un cèlt. pirinenc *bledino-, der. del cèlt. bledio- ‘llop’, herba blenera, que per les seves llargues fulles, usades com a ble, rep en moltes llengües el nom de ‘cua de llop’ 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
  1. Cordó, cinta, feix de filaments (de cotó, de cànem, etc.) posat a l’interior dels ciris, les candeles o les bugies, o bé al bec dels llums d’oli, de petroli, etc. (on s’amara de líquid combustible), per tal d’obtenir-ne llum una vegada iniciada la ignició.
    1. Floc de cabells que pengen.
    2. Floc de cabells tenyits d’un color o d’un to diferent del natural.
  3. ble de frare botànica Estepa blenera.