■ blauet

Partició sil·làbica: bla_uet
Etimologia: de blau
    masculí
  1. Blavet 1 i 3.
  2. botànica Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes (Centaurea cyanus), de fulles allargades i blanes i de capítols blaus, molt freqüent en els sembrats.
  3. folklore Nom donat als membres de l’escolania del monestir de Lluc (Mallorca), que duen la sotana blava.
  4. ornitologia Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels alcedínids (Alcedo atthis), bellament acolorit, amb el dors d’un color blau verdós, el ventre castany i les potes vermelles.
  5. tecnologia Mescla d’oli i un pigment emprada per a detectar els punts de contacte de dues superfícies.