■ biunívoc | biunívoca

Partició sil·làbica: bi_u_ní_voc
Etimologia: de bi- i unívoc
adjectiu lògica i matemàtiques Dit de la relació d’un a un establerta entre els elements de dos conjunts on tots els elements d’un d’ells tenen correspondència amb tots els elements de l’altre, de manera que a cada element d’un conjunt correspon un element (només un) de l’altre. Correspondència biunívoca.