bisell

Accessory
Etimologia: del fr. ant. bisel, que és d’origen incert, potser relacionat amb el fr. biais ‘biaix’, que prové de l’oc
Body
    masculí
  1. tecnologia Caire o vora escapçats obliquament, al biaix.
  2. música En la flauta dolça i en certs jocs d’orgue, peça de fusta o de metall tallada de biaix, situada en l’embocadura, la qual, en dividir el flux d’aire que penetra en l’instrument, el fa vibrar i produeix el so.