bicicleta

Accessory
Etimologia: del fr. bicyclette, íd.
Body
    femení
  1. transports
    1. Velocípede de dues rodes d’un diàmetre sensiblement igual l’anterior de les quals és directriu i la posterior, accionada pel conductor mitjançant un sistema de pedals i transmissió per cadena, és motriu.
    2. bicicleta de neu Bicicleta tot terreny condicionada per a desplaçar-se per la neu mitjançant rodes especials, generalment de claus, o bé esquís.
    3. bicicleta tot terreny (o de muntanya) [sigla BTT] Bicicleta d’estructura reforçada, de manillar pla, amb tres plats, sis o set pinyons i pneumàtics gravats, adaptada especialment a terrenys accidentats.
  2. bicicleta ergomètrica diagnosi Bicicleta fixa adaptada per a determinar el treball que realitza un individu en pedalejar.
  3. bicicleta estàtica esports Bicicleta fixa utilitzada per a realitzar exercicis físics d’intensitat equivalent als que hom fa en pedalejar en una bicicleta convencional.