■ beure1

Partició sil·làbica: beu_re
Homòfon: veure
Etimologia: del ll. bĭbĕre, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Engolir (un líquid). Beure un got de llet, una copa de xampany. Beure una copa de licor d’un sol glop. Beure a glops, d’un glop.
    2. beure a galet Fer caure a la boca el líquid sense tocar amb els llavis el recipient (porró, càntir, etc.).
    3. beure a galet (o a raig) figuradament Ésser excessivament confiat, excessivament crèdul.
    4. beure a la salut (d’algú) Beure dues o més persones a l’encop després d’un xoc de copes (com a prova d’amistat, pel bé assolit, en senyal de bon desig, etc.); brindar.
    5. beure amorrat (o a morro, o a morrull, o a broc d’ampolla) Beure aplicant els llavis en el punt d’on brolla el líquid (el galet del càntir, el broc de l’ampolla, etc.).
    6. beure a raig Aplicar la boca a un líquid que cau des d’una certa distància.
    7. beure a xarrup Beure xuclant el líquid.
    8. beure a xerric Beure a galet fent fressa amb la boca.
    9. fer beure a galet figuradament Enganyar.
  2. usat absolutament Beure vi o altres begudes alcohòliques. Agafar el vici de beure.
  3. pronominal
    1. Beure’s tot un porró de vi.
    2. beure’s amb els ulls (o amb la mirada) figuradament Mirar àvidament.
    3. beure’s el seny (o l’enteniment) figuradament Fer insensateses, coses de boig.
  4. pronominal Creure’s, acceptar com a vera alguna cosa inversemblant, difícil de creure. Es beu tot el que li diuen.
  5. transitiu Absorbir un líquid. L’assecant beu la tinta.
  6. pronominal Absorbir, engolir, colar. El sòl d’argila no es beu l’aigua.



    7. Vegeu també:
    beure2