■ betum

Etimologia: del ll. bitūmen, íd. 1a font: c. 1380, Eiximenis
    masculí
  1. química orgànica
    1. Asfalt natural.
    2. per extensió Mescla d’hidrocarburs d’origen natural o pirogènic, o d’ambdós orígens, sovint acompanyats de derivats hidrocarbonats, que pot ésser líquida, més o menys volàtil, semisòlida o sòlida.
    3. obres públiques Producte bituminós.
    4. betum de Judea indústria de pintura i vernissos Asfalt natural utilitzat com a colorant per a fer veladures d’un marró càlid.
  2. química industrial Pasta emprada per a fer llustrós el calçat.