■ bena

Homòfon: vena
Etimologia: del germ. binda ‘faixa, bena’, del verb germ. comú bindan 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. farmàcia, indústria farmacèutica Tira de teixit d’amplada variable emprada per a subjectar els apòsits en una nafra o per a lligar o embolicar un membre. Benes de gasa. Benes elàstiques. Bena de guix.
  2. fer benes (d’una roba) Esqueixar-la.
  3. llevar (a algú) la bena dels ulls Desenganyar-lo.
  4. tenir una bena davant els ulls figuradament No veure la realitat.