■ bemoll

Etimologia: del b. ll. be molle ‘be suau, molla’, a causa de la representació antiga, i també anglosaxona actual, de la nota musical si2 per una lletra b 1a font: s. XV, Ausiàs
  1. masculí música
    1. Signe segons el qual la nota o les notes afectades han de sonar un semitò més baix que en l’estat natural.
    2. doble bemoll Signe de valor doble del bemoll, és a dir, que abaixa dos semitons la nota afectada.
  2. adjectiu música Dit de la nota afectada pel signe bemoll o que sona un semitò més baix que en l’estat natural.
  3. masculí plural popularment Collons. L’assumpte tenia bemolls.