■ bel·ligerància

Partició sil·làbica: bel_li_ge_ràn_ci_a
Etimologia: de bel·ligerant
    femení
    1. Qualitat de bel·ligerant.
    2. dret internacional Situació de l’estat que participa en una guerra.
  2. Dret que és reconegut a algú (pels seus mèrits, etc.), de prendre part en una contesa, una discussió, etc. Donar bel·ligerància a algú. Tenir bel·ligerància en un afer.