■ beina

Partició sil·làbica: bei_na
Etimologia: del ll. vagīna, íd., a través de la variant primitiva baĭna, vigent fins a final de l’edat mitjana 1a font: s. XIV
    femení
    1. Estoig de la fulla d’una espasa, d’una daga, d’un punyal i d’altres armes i de certs instruments tallants o punxants, com tisores, punxons, etc. Tornar el sabre a la beina.
    2. per analogia Funda de forma allargada. Una beina de paraigua.
    1. Doblec en la vora d’una peça de roba per on hom fa passar una veta, una goma, etc.
    2. Doblec en la vora d’una vela, per on passa un cap.
  3. anatomia animal Nom de diverses estructures anatòmiques, més o menys tubulars, que embolcallen totalment o parcialment un òrgan.
  4. anatomia vegetal Base eixamplada de les fulles, que envolta parcialment o totalment la tija sobre la qual s’insereix.
  5. armament Part del cartutx on s’allotja la càrrega de projecció d’un tret.
  6. física nuclear Protecció estanca que envolta el combustible nuclear d’un reactor per tal d’evitar que s’escampin els productes de fissió i contaminin el refrigerant.
  7. fusteria Reforç metàl·lic de l’esquena d’alguns xerracs.