■ beatífic | beatífica

Partició sil·làbica: be_a_tí_fic
Etimologia: del ll. beatificus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que fa benaventurat algú.
  2. Ple de beatitud, de placidesa. Un somriure beatífic.
  3. cristianisme Relatiu a la beatitud. Visió beatífica.