Accessory
Partició sil·làbica: be_at
Etimologia: del ll. beatus, -a, -um ‘feliç’ 1a font: s. XIV
Etimologia: del ll. beatus, -a, -um ‘feliç’ 1a font: s. XIV
Body
-
adjectiu i masculí i femení
- Benaventurat, feliç.
- catolicisme Dit de la persona beatificada per l’Església.
- cristianisme Dit del benaventurat que frueix de la visió beatífica.
-
femení
- Dona que porta hàbit religiós sense viure en comunitat ni seguir cap regla determinada, o que viu retirada sense, però, pertànyer a cap comunitat religiosa.
- Dona que viu amb altres en comunitat sota una certa regla.
- masculí i femení Persona molt devota, que freqüenta molt les esglésies i els llocs de devoció, que té una devoció estreta i minuciosa.