■ bava1

Homòfon: baba
Etimologia: del ll. vg. baba, mot de creació expressiva infantil 1a font: 1371
    femení
    1. Saliva abundosa que cau de la boca.
    2. plural Bava treta, que mulla el mentó o penja de la boca, bavalles.
  2. zoologia Mucus brillant segregat per les glàndules del peu de diversos mol·luscs, com els cargols i els llimacs, amb el qual s’adhereixen al substrat.
  3. caure-li la bava (a algú) Sentir una gran complaença veient o sentint alguna cosa.
  4. tenir mala bava Tenir malignitat.



    5. Vegeu també:
    bava2