■ bateria

Partició sil·làbica: ba_te_ri_a
Etimologia: del fr. batterie, íd. der. de battre ‘batre’ 1a font: s. XVI
  1. femení ciències militars
    1. Obra de fortificació on és emplaçada l’artilleria.
    2. En l’artilleria, unitat elemental tàctica i de tir que es compon d’un centenar d’artillers i el material necessari, fonamentalment de dues, quatre o sis peces idèntiques.
  2. femení marina de guerra
    1. antigament En els velers de guerra, andana de canons que hi havia en una mateixa coberta.
    2. Unitat tàctica d’artilleria naval formada normalment per dos o quatre canons que tiren coordinadament i constitueixen alhora una unitat orgànica.
    3. posar en bateria antigament En l’artilleria naval, fer sortir la boca del canó per la porta, preparant-lo per a disparar.
  3. música
    1. femení Grup d’instruments de percussió en una orquestra, una banda o un conjunt, especialment aquell que és tocat per un sol músic en un conjunt de jazz.
    2. masculí i femení Persona que toca la bateria.
  4. femení tecnologia i electrotècnia
    1. Conjunt d’aparells, de màquines, de dispositius, etc., similars disposats l’un al costat de l’altre i generalment connectats de manera que se sumin llurs accions. Bateria de calderes. Bateria de llums d’un teatre, d’un camp d’esports.
    2. bateria d’acumuladors Agrupament d’acumuladors de plom i a vegades de ferroníquel connectats en sèrie o en paral·lel.
    3. bateria elèctrica Bateria d’acumuladors.
    4. bateria flotant Bateria d’acumuladors destinada a alimentar un circuit en el qual l’alimentació normal pot fallar.
  5. femení
    1. Conjunt d’articles de metall, especialment d’aram.
    2. bateria de cuina Conjunt d’atuells de cuina.
  6. en bateria locució adverbial D’una manera que una sèrie d’objectes similars siguin paral·lels lateralment. Estacionar en bateria.