bastó

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *basto, -ōnis, variant de bastum, d’origen desconegut, probablement preromà i segurament relacionat amb battuĕre ‘batre’ 1a font: 1062
Body
    masculí
  1. Pal o vara llarg i manejable.
    1. Vara de fusta, de bambú, etc., generalment amb puny i virolla, per a portar a la mà i repenjar-s’hi caminant.
    2. figuradament Auxili, suport. Fou el bastó de la seva vellesa.
    3. bastó anglès medicina Bastó, generalment metàl·lic, amb un agafador per a posar-hi la mà i amb un braç que s’adapta al colze.
    4. bastó de comandament història Bastó que serveix de distintiu de dignitat i d’autoritat.
    5. bastó de comandament prehistòria Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions que representen motius geomètrics o animals.
    6. bastó pastoral litúrgia Bàcul.
    1. Pal o vara que hom fa servir per a pegar, per a atupar.
    2. xarop de bastó figuradament Càstig, correcció forta.
  2. per analogia Barreta de pa de forma prima i allargada.
  3. esports Instrument allargat i manejable de formes diverses emprat per a practicar alguns esports. Bastó de golf. Bastó d’esquí.
  4. heràldica
    1. Representació d’un bastó ordinari.
    2. Peça disminuïda equivalent a una cotissa reduïda a la meitat de la seva amplària.
    3. bastó d’Esculapi Verga acoblada a una serp que té el cap a la dreta.
    4. bastó flordelisat Representació d’un bastó l’extrem superior del qual acaba en flor de lis.
  5. història A l’edat mitjana, nom genèric que hom donava a la llança, l’espasa, l’atxa i la daga.
  6. jocs d’entreteniment
    1. plural Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures de bastons en forma de clava que duen gravades.
    2. singular Carta d’aquest coll.
  7. pesca Costera.
  8. bastó de la retina anatomia animal Bastonet.