Accessory
Etimologia: del ll. vg. *basto, -ōnis, variant de bastum, d’origen desconegut, probablement preromà i segurament relacionat amb battuĕre ‘batre’ 1a font: 1062
Body
-
masculí
- Pal o vara llarg i manejable.
-
- Vara de fusta, de bambú, etc., generalment amb puny i virolla, per a portar a la mà i repenjar-s’hi caminant.
- figuradament Auxili, suport. Fou el bastó de la seva vellesa.
- bastó anglès medicina Bastó, generalment metàl·lic, amb un agafador per a posar-hi la mà i amb un braç que s’adapta al colze.
- bastó de comandament història Bastó que serveix de distintiu de dignitat i d’autoritat.
- bastó de comandament prehistòria Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions que representen motius geomètrics o animals.
- bastó pastoral litúrgia Bàcul.
-
- Pal o vara que hom fa servir per a pegar, per a atupar.
- xarop de bastó figuradament Càstig, correcció forta.
- per analogia Barreta de pa de forma prima i allargada.
- esports Instrument allargat i manejable de formes diverses emprat per a practicar alguns esports. Bastó de golf. Bastó d’esquí.
-
heràldica
- Representació d’un bastó ordinari.
- Peça disminuïda equivalent a una cotissa reduïda a la meitat de la seva amplària.
- bastó d’Esculapi Verga acoblada a una serp que té el cap a la dreta.
- bastó flordelisat Representació d’un bastó l’extrem superior del qual acaba en flor de lis.
- història A l’edat mitjana, nom genèric que hom donava a la llança, l’espasa, l’atxa i la daga.
-
jocs d’entreteniment
- plural Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures de bastons en forma de clava que duen gravades.
- singular Carta d’aquest coll.
- pesca Costera.
- bastó de la retina anatomia animal Bastonet.