■ bastir1

Homòfon: vestir
Etimologia: del germ. *bastjan ‘teixir, trenar’, prengué ja en cat. ant. diversos sentits ben documentats: ‘construir, instituir, promoure, originar, proveir suficientment’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Construir, edificar. Bastir una església.
  2. Muntar, armar. Bastir un llit.


    3. Vegeu també:
    bastir2