barrina

Accessory
Etimologia: del ll. veruīna ‘javelina, dard’, der. del ll. clàssic veru ‘ast; arma llancívola’ 1a font: 1390
Body
    femení
    1. oficis manuals Eina emprada per a perforar diversos materials, com pedra, marbre i especialment fusta, que consisteix en una tija metàl·lica proveïda d’un mànec transversal i acabada en una punta recta o cònica en forma de cargol que la guia.
    2. obres públiques i mineria Eina manual o que forma part de la barrinadora, emprada en les perforacions d’obres públiques, en mines, en pedreres, etc.
  1. aeronàutica
    1. Moviment de descens en espiral que pot adquirir accidentalment un avió, quan perd velocitat volant a una incidència superior a la crítica.
    2. caiguda en barrina Descens d’una aeronau seguint una barrina.
  2. zoologia Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis (Turritella sp), de conquilla allargada, estreta i punxeguda, amb nombroses voltes en espiral.
  3. fer barrina Cloure un tracte.
  4. màquina de barrina indústria surera Màquina per a fer taps o discs de suro a partir directament de les seves llesques, bo i foradant-les amb una gúbia.