■ ballar

Etimologia: del ll. td. ballare, íd., probable adaptació del gr. pállein ‘saltar, bellugar-se’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. intransitiu Executar, sol o acompanyat d’altres, una successió regulada de passos, de salts, d’actituds, ordinàriament d’acord amb un ritme de cançó o de composició instrumental que sona simultàniament. Aprendre a ballar. Treure a ballar. Ballar bé, amb gràcia.
  2. intransitiu per analogia Fer moviments com executant un ball (implicant sovint alegria). Va ballar d’alegria quan el van aprovar.
  3. intransitiu
    1. Giravoltar una baldufa, un ballaruc, un ou sobre el raig d’un brollador, etc. L’alumne feia ballar la goma d’esborrar.
    2. ballar de capoll Ballar una baldufa cap per avall.
    3. ballar de capoll figuradament Anar malament, en decadència, a la ruïna.
  4. intransitiu
    1. No estar segura, una cosa, sobre la seva base, no estar ben fixada, anar baldera. Falcar una taula perquè no balli. Ballar la nansa d’una cassola. Ballar un piu dins el forat.
    2. ballar les lletres d’un llibre No estar ben arrenglerades, de manera que les ratlles resulten tortuoses.
  5. transitiu Executar (un ball). Ballar sardanes.
  6. ballar-la figuradament Trobar-se en una tribulació, en un tripijoc, en una baralla, etc.
  7. ballar-la grassa figuradament Passar-ho bé, tenir molts diners.
  8. ballar l’aigua als ulls (a algú) Seduir-lo, afalagar-lo, il·lusionar-lo, amb abelliments.
  9. ballar-la magra figuradament Viure amb estretor.
  10. ballar pel cap (alguna cosa a algú) Recordar-se’n vagament, tenir-ne reminiscències.
  11. fer ballar el cap (a algú) Atabalar-lo.