■ ballador1
| | balladora

Etimologia: possiblement del ll. vg. ballator, -ōris, der. de ballare ‘ballar’ 1a font: s. XV
  1. adjectiu Donat a ballar. Una noia molt balladora.
  2. masculí i femení Persona que balla. Hi ha pocs balladors, avui, al ball.
  3. masculí anatomia animal Articulació mòbil dels ossos.
  4. masculí automòbil, automobilisme En els canvis de velocitat sincronitzats, dispositiu que es desplaça sobre l’eix secundari, en ésser empès per la forquilla que mou la palanca del canvi, i enclava aquest eix amb la roda dentada corresponent a la marxa seleccionada.
  5. masculí plural botànica Belluguet gros.
  6. femení plural botànica Belluguet gros.



    7. Vegeu també:
    ballador2