■ bacallà

Homòfon: bacallar
Etimologia: probablement del gascó cabilhau, der. de cap o del dimin. cabilh (ll. capitulum), que passà per metàtesi al basc bakailaoi, d’aquí, al cast. bacallao i bacalao 1a font: 1640
    masculí
  1. ictiologia i alimentació, indústries alimentàries
    1. Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes (Gadus morhua), de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, que és objecte d’una pesca molt activa. La conserva obtinguda és anomenada bacallà sec (o salat), si el peix ha estat obert i salat, i peixopalo o estocfix, si ha estat assecat sencer i sense salar-lo
    2. per extensió Peix de l’ordre dels gadiformes (Gadus macrocephalus), que habita a les costes d’Alaska, molt semblant al bacallà de l’Atlàntic.
  2. per extensió ictiologia abadejo 1.
  3. figuradament Persona molt magra i seca.
  4. tallar el bacallà figuradament Ésser el qui mana en un afer.