■ avançar

Homòfon: avençar
Etimologia: del ll. vg. *abantiare, der. de ab ante 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Moure endavant (alguna cosa). Avançar la mà. Avançar les peces del tauler.
    2. transitiu figuradament Avançar una suggestió, un projecte.
    3. pronominal Moure’s endavant, posar-se més endavant. S’avançà de la colla i arrencà a córrer.
  2. transitiu
    1. Passar al davant (d’algú).
    2. transports Passar un vehicle al davant (d’un altre vehicle).
    3. figuradament Avantatjar, ultrapassar. Avançar els altres en intel·ligència.
    1. transitiu Fer que (alguna cosa) sigui abans, anticipar-ne la data. Avançar la sortida de l’avió.
    2. transitiu Revelar anticipadament (una notícia). Em va avançar que no m’havien concedit la plaça.
    3. pronominal Anticipar-se.
    4. avançar diners (o el sou, etc.) (a algú) Bestreure’ls-hi.
    5. avançar un rellotge Moure’n les busques fent-li assenyalar una hora posterior a la que assenyalava.
  4. transitiu figuradament Acostar a l’acabament. Avui han avançat molt la feina.
    1. intransitiu Anar endavant, progressar, en l’espai, en una tasca, en una carrera, etc. La ciència avança.
    2. pronominal Anar un rellotge més de pressa del compte.
    3. anar avançat (un rellotge) Marcar una hora que encara no és.